dilluns, 12 de desembre de 2011

El silenci de la selva.

Aquí teniu "El silenci de la selva" que vam explicar al "Berenar de contes" del dia 29 de novembre 2011.


                                                  EL SILENCI DE LA SELVA.





 
Hi havia una vegada una exuberant selva on hi havia molts sorolls. Heu imaginat mai una selva en silenci? Impossible, oi?, tots sabem que a la selva hi viuen moltíssims animals i cadascú té un so diferent, a més a més hi plou molt, per això hi ha tantes plantes.

Doncs bé, va passar per allà un mag, el mag Nani i ell sí buscava el silenci de la selva.

El mag Nani va sentir tants sons alhora que es va atabalar una mica.

Llavors es va concentrar per fer el silenci necessari per poder després escoltar els diferents sorolls típics d’aquesta meravellosa selva.

Va dir unes paraules que feien de conjur:
-"HAMI, HAMI, HAMI, RES, RES, RES".
I es va fer el silenci. Escoltem el silenci.
Muntat d’alt del seu bonic cavall, va poder sentir només els so de les seves ferradures.
Amb els seus poders de mag va dir un altre conjur per a provocar tots els sons d’una bona tempesta:
-" HAMI,HAMI, HAMI, PLOU, PLOU, PLOU".
Va caure una gota de pluja i va semblar sentir un quasi imperceptible: "txac", van caure dues gotes; "txac, txac", 10 gotes: "txac, txac, txac..." cent gotes, mil gotes, milions de gotes de pluja que li van sonar la mar de bé.
Llavors va dir:
-"HAMI,HAMI,HAMI, VENT, VENT, VENT".
I va començar a bufar el vent, movent totes les plantes.
I va continuar:
-"HAMI, HAMI, HAMI, TRO, TRO, TRO".
El cel va cruixir amb un fort tro.
 
El mag Nani havia provocat una forta tempesta: plovia, ventava i tronava, tot a la vegada.
Per parar aquesta tempesta, va fer servir un altre conjur:
-"HAMI, HAMI, HAMI, RES, RES, RES".
I es va fer el silenci. Escoltem el silenci.
Un altre cop va pujar dalt del seu cavall i va tornar a sentir només les seves pròpies passes.
Va vorejar un estany on hi havia granotes i es va aturar, amb la seva vareta màgica va dir:
-"HAMI, HAMI, HAMI, CROC, CROC, CROC".

I misteriosament les granotes van començar a raucar.
Va veure ocells volant i va dir:
-"HAMI, HAMI, HAMI, PIU, PIU, PIU".
I els ocells van cantar!!
Amagats entre els matolls hi havia molts grills:
-"HAMI, HAMI, HAMI, CRIC, CRIC, CRIC".
I els grills van sonar!!!
El mag Nani tocava una ocarina mentre el seu cavall anava al pas tot travessant la selva.
Va provocar una nova tempesta per tal de tenir tots els sons junts:
‘HAMI, HAMI, HAMI, TOT, TOT, TOT".

D’aquesta manera la selva va tornar a agafar les melodies i les veus dels seus animals, el silenci havia estat molt important per tal de poder gaudir després de cada so per separat.
El mag Nani no en tenia prou, buscant un altre cop el silenci va dir:
"HAMI, HAMI, HAMI, RES, RES, RES".
I es va fer el silenci de nou. Escoltem el silenci.
El mag arribava al final del seu camí per on tornava a sortir d’aquesta bonica selva, va mirar enrere i va escoltar atentament.
Què va sentir?

I va dir tot reflexionant mentre s’allunyava dalt del seu cavall: "El silenci de la selva... no existeix".

Tots els sons junts: cavall, pluja, tro, vent, granotes, grills, ocells...

Cavall, pluja, tro, vent, granotes, grills, ocells..

La pluja.
El vent.
Un tro.
Les granotes.
Els ocells.
Els grills.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada